LA FONTANA D'OR

No n'havieu sentit a parlar mai?

Les dades documentals més antigues sobre la Fontana d'Or se situen a l'any 1078. Aquestes diuen que, abans de que l'edifici actual fos creat, hi havia un molí, i no ha desaparegut del tot perquè als baixos de la construcció encara s'hi poden veure les seves restes!

Però contextualitzem una mica: aquests terrenys van ser comprats per el noble Bernat de Sitjar l'any 1221 i des de llavors que les reformes del pati i a l'interior de l'edifici no van parar, aconseguint construccions com Les Arcades.

Aquestes es troben construïdes a la planta baixa i no són únicament decoració i estilisme,  sinó que es van crear per poder tenir un espai concret per l'establiment de parades i obradors per al mercat. I per tant, el pati servia per a la distribució interna amb cellers i magatzems a la planta baixa, i finalment una escala portava a la planta noble.

La última ampliació important, que es va dur a terme al segle XIV, va consistir en la construcció de la part gòtica de l'edifici, la que dóna al carrer de les Ferreries Velles. D'aquesta ampliació l'element més important és la magnífica llotja gòtica que dóna al pati central de l'edifici.

La fontana d'or. Font: encants de Girona.

Documentalment, es diu que es va perdre la pista de la família Sitjar a mitjans del segle XVI, i això causa que no sigui fins al segle XVIII que se'n tornin a tenir notícies de l'edifici. Al llarg d'aquest segle, la Fontana d'Or va esdevenir una fonda de prestigi a la ciutat gràcies a la seva estratègica posició al carrer Ciutadans, que va fer de la Fontana d'Or una de les fondes principals de la ciutat fins a finals del segle XIX. 

L'establiment va esdevenir un punt indispensable per el transport de viatgers i de correu i va ser ocupat per múltiples hostalers catalans i italians.

També es diu que el nom actual de l'edifici li va ser donat en aquesta època pels propietaris, que el copiaren, pel que sembla, d'un hostal de categoria de Madrid. En tot cas, el nom de "Fontana d'Or" es consolida en aquest moment, com es demostra l'any 1787 amb l'estada del comte d'Aranda, l'ambaixador durant molts anys a França, i sobretot després de les guerres napoleòniques.

Al llarg del segle XIX, la forta competència d'altres fondes fa que la Fontana vagi decaient a poc a poc fins que, l'any 1882, és comprada per Josep Prim. Després d'una nova remodelació, l'edifici es transforma en seu de diverses institucions ciutadanes: residència dels Jesuïtes, seu de la Schola Orpheonica Gironina, de la Societat Econòmica d'Amics del país, de l'Ateneu de Girona, etc.

La fontana d'or. Font: Encants de Girona.

L'edifici va passar el 1920 a mans del Banc de Catalunya, i més endavant, el 1933, va ser adquirit per la Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya; aquesta la comparteix amb el Col·legi d'Arquitectes i la Cambra de Comerç fins al 1965.

Avui, després de totes les reformes fetes, l'edifici és una magnífica mostra d'arquitectura civil de la Catalunya medieval, que està format per dues parts clarament diferenciades: la part romànica i la part gòtica, i construït al voltant d'un pati central que li dóna llum i espai.

Cal esmentar, també, que tot i que s'han fet canvis, les façanes exteriors i l'estructura general de la construcció està conservada perfectament segons el disseny del segle XIII.

I amb aquest post ens acomiadem fins l'any que ve! Esperem que passeu unes fantàstiques festes i que us portin molts regals el pare Noel, el tió i els reis!

Ens avancem per dir-vos  ¡Feliç 2014!

RAMBLEJANT

La Rambla de la Llibertat, també se la coneix amb el nom de les Rambles de Girona o senzillament les Rambles.

I ara deveu estar pensant, què ens poden explicar d’aquest lloc tan conegut que no sapiguem? Doncs sí hem trobat coses que ni nosaltres sabíem i us sorprendrem! Si ja vam parlar-vos dels secrets de la Rambla -dels capitells tan curiosos que hi ha a les voltes o del mapa que s’amaga en ella-, avui tornem a tenir les voltes com a protagonistes de la història.

Fa anys, el riu Onyar arribava fins al carrer Ciutadans. En l’areny del riu es van començar a establir mercaders i burgesos.

La Rambla de Girona. Font: encants de Girona.

La Rambla de Girona. Font: encants de Girona.

Quan es va fer la nova muralla medieval,que avui es conserva des de la Torre Gironella fins al riu, va formar-se aquest espai, que era bastant diferent de com és ara. Abans trobàvem un edifici amb arcada, al nivell del carrer Abeuradors, que la partia en dues. La part alta, prop del Pont de Pedra, rebia el nom de Voltes dels Esparters, mentre que de l’altra en deien Plaça de les Cols (plaça que quedava tancada amb un seguit de voltes, que són l’origen de la Rambla actual). Però al final, la part alta, la de les Voltes dels Esparters, va desaparèixer a la segona meitat del segle XIX.

Com a curiositat us direm que quan es va haver d’urbanitzar el lloc, es van elevar-ho tot per a protegir la Rambla del riu, i és per això les voltes han quedat tan baixes! Ja que abans, en un principi, no ho eren tan.

Esperem haver descobert noves coses amb el post d'avui! Feliç dijous!

LES FONTS PRODIGIOSES

Les fonts de Girona. Font: llibre "llegendes i misteris de Girona"

A les valls que envolten Girona hi havia una gran quantitat de fonts, com per exemple la font del Bisbe, la font dels Lleons, la font d'en Pericot, la font del Rei, la font del Canó, la fon del Fetge, la font de l'Abella, la font del Ferro…

Aquestes han originat llegendes que s'han transmès de boca en boca a través dels temps i avui us en parlarem d'una. 

Resulta que de la font d'en Pericot no rajava aigua sinó oli, però ningú no s'atrevia a anar-ne a cercar perquè la font estava protegida per una enorme serp que devorava qui s'hi acostava. 

Però una vegada, un pagès de la vall de Sant Daniel, més valent que els altres, va anar a espiar el monstre. Amagat darrere les bardisses va veure com la gran serp s'acostava a la font per beure oli, però, abans de fer-ho, va deixar a terra una meravellosa pedra que brillava i que duia agafada entre les dents. 

El pagès va decidir obtenir la gemma i, veient els perills, es va inventar un estrany artefacte: va agafar una bóta de vi buida i hi va clavar molts claus de ferro, llargs i punxeguts, de dintre cap a fora, de manera que la bóta es va convertir en una mena d'eriçó. A la tapa, que es tancava per dintre, hi va obrir una mena de trampa per a poder-hi treure la mà. Al matí, abans que arribés la serp, va anar a la font d'en Pericot, es va posar a dintre la bóta i va tancar per dintre.

La serp de la font. Font: llibre "llegendes i misteris de Girona".

Una mica més tard, en arribar el monstre, el pagès va veure com deixava la joia a terra i es posava a beure l'oli que sortia de la font, i ell va aprofitar per passar la mà pel forat de la tapa i agafar la pedra, però la serp se'n va adonar i va atacar furiosament la bóta i s'hi va entortolligar amb tota la seva força. Naturalment, com més força feia, més se li enfonsaven al seu cos els llargs claus. 

El pagès, esverat, va invocar la protecció de la Mare de Déu i de cop, la bóta, el pagès i la serp van baixar rodolant fins el Galligants, on la bèstia va arribar morta. 

Llavors el pagès va poder agafar la meravellosa joia, però no se la va quedar per ell sol, sino que va anar cap a la catedral i la va oferir a la Mare de Déu per haver-lo salvat. 

I diuen que, durant molts anys, aquesta pedra misteriosa va ornar la gran corona daurada que cobreix el denominat Llit de la Mare de Déu, que es muntava cada any a la catedral el dia de l'Assumpció. 

Sabíeu aquesta història? Feliç dimecres!!

CURIOSITATS DE SOBREPORTES

Si ahir estàvem a la Catedral i us descobríem curiositats del seu àngel i les seves campanes doncs avui ens hem quedat per la zona i us parlem del Portal de Sobreportes. 

En aquest portal podem veure-hi tant restes de l’antiga muralla romana de quan es va construir, com la muralla medieval posterior. Es distingeixen perquè els blocs de pedra romans eren els grans carreus rectangulars, mentre que la resta està fet de pedra calcària nummulítica de Girona. 

Portal de Sobreportes. Font: encants de Girona.

Portal de Sobreportes. Font: encants de Girona.

Aquest portal per on hem passat milers de vegades per anar cap a la Catedral, cap els Jardins, o cap el carrer de la Força antigament era l’entrada nord de la ciutat de la Gerunda Romana.

Ja sabeu com ens agraden els anècdotes i curiositats, i avui no podia ser menys! A dalt del portal de Sobreportes veiem una imatge pintada de la Verge Maria, que ens recorda que fa anys i anys, per allà sortien cap al lloc de l’execució, els condemnats a l’última pena!

Qui ho diria no? Quan nosaltres hi passem tan sovint! Que passeu un feliç dimarts!

ÀNGELS I CAMPANES

La ciutat de Girona està presidida per la catedral. Ja n'hem parlat en d'altres posts però ens hem deixat de comentar dos elements molt importants.

Catedral de Girona. Font: encants de Girona.

Més amunt de la gran nau, on hi ha el campanar, i per sobre de les campanes, hi trobem l'Àngel de la catedral. 

Catedral de Girona. Font: encants de Girona.

L'Àngel és un element una mica amagat però molt important. I és que en realitat, en el seu origen, l'àngel de la catedral no era cap àngel. Abans que una bala francesa, durant els setges napoleònics, li passés per el mig del cap, es podia veure que tenia els ulls tapats amb una bena. Encara que portés ales, representava la Fe. Però estava tan alt i tan lluny que el detall dels ulls tapats passava desapercebut pels gironins i les seves ales el van convertir en un àngel.

Naturalment, l'absència del cap va contribuir en aquest error d'identificació. I com a Àngel ha quedat per sempre. 

Quan van decidir restaurar-lo, se'l va proveir d'un cap amb els ulls ben oberts. 

Però això no és tot! Sota l'Àngel trobem les campanes de la catedral, les quals donen un ritme sonor a la ciutat que s'ha anat convertint en quelcom indispensable. I en volem parlar perquè també tenen la seva història. 

Resulta que totes elles tenien un nom, però només us parlarem de la més coneguda. Aquesta era la Beneta. 

El seu nom ve del fet que estava dedicada a Sant Benet, però pels gironins sempre s'ha dit BOMBO. Per què? Per la seva grandària i la seva immensa capacitat sonora. 

Us hem descobert quelcom nou ja a principis de setmana? 

FELIÇ DILLUNS A TOTS!

MURALLES I CRÊPES

Muralla de Ballesteries.

Font: encants de Girona.

Sabíeu que apart de les muralles tan conegudes de les que parlàvem dimarts passat, a Girona n’hi ha més? 

Doncs sí! Si passegeu per la Força Vella, al final del carrer us trobareu amb les restes de la Muralla de Ballesteries.

El perímetre original de les muralles defensores de la ciutat era triangular, en el vèrtex superior del qual se situava la torre quadrada de Torre Gironella. 

Des d'aquest punt baixaven, fins gairebé el riu, dues alineacions, on es situaven els altres dos vèrtexs, l'un a l'actual zona de la Placeta del Correu Vell, i l'altre davant Sant Fèlix . 

Entre les portes nord i sud trobem el tram de muralla que resseguia l'interior de les cases actuals del carrer Ballesteries. 

Els primers anys del segle XVI va esdevenir interna, deixant de tenir valor militar, el que va donar lloc a la degradació del mur i la vella fortificació va esdevenir una enorme paret mitgera. A partir del final del carrer Ballesteries, el mur s'enfila fins el capdamunt de la pujada de Sant Fèlix.

Muralla de Ballesteries. Font: encants de Girona.

Com a curiositat us direm que fa anys, quan la gent va començar a instal·lar-se, s’aprofitava la muralla com a paret mestre per fer les cases. Va arribar un moment, que la gent, “modelava” la muralla per ampliar les seves estances, reduint l’amplada del mur i afeblint-lo cada cop més. Van arribar unes fortes pluges que van penetrar per les escletxes que s’havien anat fent a la muralla i es va esfondrar una gran part d’aquesta, deixant el carrer tallat pel trànsit durant dos mesos de l’enorme quantitat de runa que es va produir!

I com que amb tant caminar ens va entrar gana, vam aprofitar que estàvem per la zona per menjar-nos una boníssima crêpe de la crêperia Crêpdequè!

Crêpdequè. Font: encants de Girona.

Que passeu molt bon cap de setmana! 

GEGANTS AL CEMENTIRI

Encara que, en el fons, tots els cementiris s'assemblin, s'ha de dir que en el de Girona es presenten alguns aspectes realment curiosos. 

Com sempre podem trobar xiprers i camins de sorra, monumentals tombes i milers de nínxols amb les habituals inscripcions, arrenglerats sistemàticament, però hi ha també alguns detalls especials i únics. 

Per exemple, abans d'entrar, si es mira la paret on hi ha la tanca, es poden observar uns estranys relleus. A cada costat de la porta i arran de terra, unes decoratives serps de pedra es recargolen lluint les seves escates. No se sap què hi fan però segons es diu podria ser una exageració dels cucs que se suposa es troben a l'interior de les tombes. 

En la mateixa paret, en un dels relleus es mostra un lleó devorant un nen, que es una reproducció del que abans hi havia al carrer del Llop i ara s'exposa al Museu d'Art.

Gegant de Girona al cementiri.
Font: llibre "llegendes i misteris de Girona

Però el més important es troba un cop dins. Fa ja força anys, el poeta Josep Tarrés va tenir cura dels Gegants i els Capgrossos, quan havien de sortir al carrer per el Corpus o per les Fires, però un bon dia, després dels actes protocol·laris, va decidir que seria bo que els Gegants anessin a retre homenatge als difunts gironins. 

Així doncs, els gegants varen ser carregats en un camió que es va dirigir cap al cementiri. A la porta, els varen posar drets, i amb els corresponents portadors dins les immenses faldilles, el Gegant i la Gegantessa varen avançar lentament pel passeig central fins arribar a la creu central on van parar i van deixar un petit ram de flors. Després, els gegants van tornar al camió.

Aquest fet no va tenir, en el seu moment, cap ressò ni cap mitjà d'informaciò en va parlar, però ens hem volgut documentar i hem trobat dues fotografíes en el llibre "llegendes i misteris de Girona" que mostren la curiosa visita dels gegants. 

Gegants de Girona. Font: llibre "llegendes i misteris de Girona"