LA FONTANA D'OR

No n'havieu sentit a parlar mai?

Les dades documentals més antigues sobre la Fontana d'Or se situen a l'any 1078. Aquestes diuen que, abans de que l'edifici actual fos creat, hi havia un molí, i no ha desaparegut del tot perquè als baixos de la construcció encara s'hi poden veure les seves restes!

Però contextualitzem una mica: aquests terrenys van ser comprats per el noble Bernat de Sitjar l'any 1221 i des de llavors que les reformes del pati i a l'interior de l'edifici no van parar, aconseguint construccions com Les Arcades.

Aquestes es troben construïdes a la planta baixa i no són únicament decoració i estilisme,  sinó que es van crear per poder tenir un espai concret per l'establiment de parades i obradors per al mercat. I per tant, el pati servia per a la distribució interna amb cellers i magatzems a la planta baixa, i finalment una escala portava a la planta noble.

La última ampliació important, que es va dur a terme al segle XIV, va consistir en la construcció de la part gòtica de l'edifici, la que dóna al carrer de les Ferreries Velles. D'aquesta ampliació l'element més important és la magnífica llotja gòtica que dóna al pati central de l'edifici.

La fontana d'or. Font: encants de Girona.

Documentalment, es diu que es va perdre la pista de la família Sitjar a mitjans del segle XVI, i això causa que no sigui fins al segle XVIII que se'n tornin a tenir notícies de l'edifici. Al llarg d'aquest segle, la Fontana d'Or va esdevenir una fonda de prestigi a la ciutat gràcies a la seva estratègica posició al carrer Ciutadans, que va fer de la Fontana d'Or una de les fondes principals de la ciutat fins a finals del segle XIX. 

L'establiment va esdevenir un punt indispensable per el transport de viatgers i de correu i va ser ocupat per múltiples hostalers catalans i italians.

També es diu que el nom actual de l'edifici li va ser donat en aquesta època pels propietaris, que el copiaren, pel que sembla, d'un hostal de categoria de Madrid. En tot cas, el nom de "Fontana d'Or" es consolida en aquest moment, com es demostra l'any 1787 amb l'estada del comte d'Aranda, l'ambaixador durant molts anys a França, i sobretot després de les guerres napoleòniques.

Al llarg del segle XIX, la forta competència d'altres fondes fa que la Fontana vagi decaient a poc a poc fins que, l'any 1882, és comprada per Josep Prim. Després d'una nova remodelació, l'edifici es transforma en seu de diverses institucions ciutadanes: residència dels Jesuïtes, seu de la Schola Orpheonica Gironina, de la Societat Econòmica d'Amics del país, de l'Ateneu de Girona, etc.

La fontana d'or. Font: Encants de Girona.

L'edifici va passar el 1920 a mans del Banc de Catalunya, i més endavant, el 1933, va ser adquirit per la Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya; aquesta la comparteix amb el Col·legi d'Arquitectes i la Cambra de Comerç fins al 1965.

Avui, després de totes les reformes fetes, l'edifici és una magnífica mostra d'arquitectura civil de la Catalunya medieval, que està format per dues parts clarament diferenciades: la part romànica i la part gòtica, i construït al voltant d'un pati central que li dóna llum i espai.

Cal esmentar, també, que tot i que s'han fet canvis, les façanes exteriors i l'estructura general de la construcció està conservada perfectament segons el disseny del segle XIII.

I amb aquest post ens acomiadem fins l'any que ve! Esperem que passeu unes fantàstiques festes i que us portin molts regals el pare Noel, el tió i els reis!

Ens avancem per dir-vos  ¡Feliç 2014!

RAMBLEJANT

La Rambla de la Llibertat, també se la coneix amb el nom de les Rambles de Girona o senzillament les Rambles.

I ara deveu estar pensant, què ens poden explicar d’aquest lloc tan conegut que no sapiguem? Doncs sí hem trobat coses que ni nosaltres sabíem i us sorprendrem! Si ja vam parlar-vos dels secrets de la Rambla -dels capitells tan curiosos que hi ha a les voltes o del mapa que s’amaga en ella-, avui tornem a tenir les voltes com a protagonistes de la història.

Fa anys, el riu Onyar arribava fins al carrer Ciutadans. En l’areny del riu es van començar a establir mercaders i burgesos.

La Rambla de Girona. Font: encants de Girona.

La Rambla de Girona. Font: encants de Girona.

Quan es va fer la nova muralla medieval,que avui es conserva des de la Torre Gironella fins al riu, va formar-se aquest espai, que era bastant diferent de com és ara. Abans trobàvem un edifici amb arcada, al nivell del carrer Abeuradors, que la partia en dues. La part alta, prop del Pont de Pedra, rebia el nom de Voltes dels Esparters, mentre que de l’altra en deien Plaça de les Cols (plaça que quedava tancada amb un seguit de voltes, que són l’origen de la Rambla actual). Però al final, la part alta, la de les Voltes dels Esparters, va desaparèixer a la segona meitat del segle XIX.

Com a curiositat us direm que quan es va haver d’urbanitzar el lloc, es van elevar-ho tot per a protegir la Rambla del riu, i és per això les voltes han quedat tan baixes! Ja que abans, en un principi, no ho eren tan.

Esperem haver descobert noves coses amb el post d'avui! Feliç dijous!

LES FONTS PRODIGIOSES

Les fonts de Girona. Font: llibre "llegendes i misteris de Girona"

A les valls que envolten Girona hi havia una gran quantitat de fonts, com per exemple la font del Bisbe, la font dels Lleons, la font d'en Pericot, la font del Rei, la font del Canó, la fon del Fetge, la font de l'Abella, la font del Ferro…

Aquestes han originat llegendes que s'han transmès de boca en boca a través dels temps i avui us en parlarem d'una. 

Resulta que de la font d'en Pericot no rajava aigua sinó oli, però ningú no s'atrevia a anar-ne a cercar perquè la font estava protegida per una enorme serp que devorava qui s'hi acostava. 

Però una vegada, un pagès de la vall de Sant Daniel, més valent que els altres, va anar a espiar el monstre. Amagat darrere les bardisses va veure com la gran serp s'acostava a la font per beure oli, però, abans de fer-ho, va deixar a terra una meravellosa pedra que brillava i que duia agafada entre les dents. 

El pagès va decidir obtenir la gemma i, veient els perills, es va inventar un estrany artefacte: va agafar una bóta de vi buida i hi va clavar molts claus de ferro, llargs i punxeguts, de dintre cap a fora, de manera que la bóta es va convertir en una mena d'eriçó. A la tapa, que es tancava per dintre, hi va obrir una mena de trampa per a poder-hi treure la mà. Al matí, abans que arribés la serp, va anar a la font d'en Pericot, es va posar a dintre la bóta i va tancar per dintre.

La serp de la font. Font: llibre "llegendes i misteris de Girona".

Una mica més tard, en arribar el monstre, el pagès va veure com deixava la joia a terra i es posava a beure l'oli que sortia de la font, i ell va aprofitar per passar la mà pel forat de la tapa i agafar la pedra, però la serp se'n va adonar i va atacar furiosament la bóta i s'hi va entortolligar amb tota la seva força. Naturalment, com més força feia, més se li enfonsaven al seu cos els llargs claus. 

El pagès, esverat, va invocar la protecció de la Mare de Déu i de cop, la bóta, el pagès i la serp van baixar rodolant fins el Galligants, on la bèstia va arribar morta. 

Llavors el pagès va poder agafar la meravellosa joia, però no se la va quedar per ell sol, sino que va anar cap a la catedral i la va oferir a la Mare de Déu per haver-lo salvat. 

I diuen que, durant molts anys, aquesta pedra misteriosa va ornar la gran corona daurada que cobreix el denominat Llit de la Mare de Déu, que es muntava cada any a la catedral el dia de l'Assumpció. 

Sabíeu aquesta història? Feliç dimecres!!

CURIOSITATS DE SOBREPORTES

Si ahir estàvem a la Catedral i us descobríem curiositats del seu àngel i les seves campanes doncs avui ens hem quedat per la zona i us parlem del Portal de Sobreportes. 

En aquest portal podem veure-hi tant restes de l’antiga muralla romana de quan es va construir, com la muralla medieval posterior. Es distingeixen perquè els blocs de pedra romans eren els grans carreus rectangulars, mentre que la resta està fet de pedra calcària nummulítica de Girona. 

Portal de Sobreportes. Font: encants de Girona.

Portal de Sobreportes. Font: encants de Girona.

Aquest portal per on hem passat milers de vegades per anar cap a la Catedral, cap els Jardins, o cap el carrer de la Força antigament era l’entrada nord de la ciutat de la Gerunda Romana.

Ja sabeu com ens agraden els anècdotes i curiositats, i avui no podia ser menys! A dalt del portal de Sobreportes veiem una imatge pintada de la Verge Maria, que ens recorda que fa anys i anys, per allà sortien cap al lloc de l’execució, els condemnats a l’última pena!

Qui ho diria no? Quan nosaltres hi passem tan sovint! Que passeu un feliç dimarts!

ÀNGELS I CAMPANES

La ciutat de Girona està presidida per la catedral. Ja n'hem parlat en d'altres posts però ens hem deixat de comentar dos elements molt importants.

Catedral de Girona. Font: encants de Girona.

Més amunt de la gran nau, on hi ha el campanar, i per sobre de les campanes, hi trobem l'Àngel de la catedral. 

Catedral de Girona. Font: encants de Girona.

L'Àngel és un element una mica amagat però molt important. I és que en realitat, en el seu origen, l'àngel de la catedral no era cap àngel. Abans que una bala francesa, durant els setges napoleònics, li passés per el mig del cap, es podia veure que tenia els ulls tapats amb una bena. Encara que portés ales, representava la Fe. Però estava tan alt i tan lluny que el detall dels ulls tapats passava desapercebut pels gironins i les seves ales el van convertir en un àngel.

Naturalment, l'absència del cap va contribuir en aquest error d'identificació. I com a Àngel ha quedat per sempre. 

Quan van decidir restaurar-lo, se'l va proveir d'un cap amb els ulls ben oberts. 

Però això no és tot! Sota l'Àngel trobem les campanes de la catedral, les quals donen un ritme sonor a la ciutat que s'ha anat convertint en quelcom indispensable. I en volem parlar perquè també tenen la seva història. 

Resulta que totes elles tenien un nom, però només us parlarem de la més coneguda. Aquesta era la Beneta. 

El seu nom ve del fet que estava dedicada a Sant Benet, però pels gironins sempre s'ha dit BOMBO. Per què? Per la seva grandària i la seva immensa capacitat sonora. 

Us hem descobert quelcom nou ja a principis de setmana? 

FELIÇ DILLUNS A TOTS!

MURALLES I CRÊPES

Muralla de Ballesteries.

Font: encants de Girona.

Sabíeu que apart de les muralles tan conegudes de les que parlàvem dimarts passat, a Girona n’hi ha més? 

Doncs sí! Si passegeu per la Força Vella, al final del carrer us trobareu amb les restes de la Muralla de Ballesteries.

El perímetre original de les muralles defensores de la ciutat era triangular, en el vèrtex superior del qual se situava la torre quadrada de Torre Gironella. 

Des d'aquest punt baixaven, fins gairebé el riu, dues alineacions, on es situaven els altres dos vèrtexs, l'un a l'actual zona de la Placeta del Correu Vell, i l'altre davant Sant Fèlix . 

Entre les portes nord i sud trobem el tram de muralla que resseguia l'interior de les cases actuals del carrer Ballesteries. 

Els primers anys del segle XVI va esdevenir interna, deixant de tenir valor militar, el que va donar lloc a la degradació del mur i la vella fortificació va esdevenir una enorme paret mitgera. A partir del final del carrer Ballesteries, el mur s'enfila fins el capdamunt de la pujada de Sant Fèlix.

Muralla de Ballesteries. Font: encants de Girona.

Com a curiositat us direm que fa anys, quan la gent va començar a instal·lar-se, s’aprofitava la muralla com a paret mestre per fer les cases. Va arribar un moment, que la gent, “modelava” la muralla per ampliar les seves estances, reduint l’amplada del mur i afeblint-lo cada cop més. Van arribar unes fortes pluges que van penetrar per les escletxes que s’havien anat fent a la muralla i es va esfondrar una gran part d’aquesta, deixant el carrer tallat pel trànsit durant dos mesos de l’enorme quantitat de runa que es va produir!

I com que amb tant caminar ens va entrar gana, vam aprofitar que estàvem per la zona per menjar-nos una boníssima crêpe de la crêperia Crêpdequè!

Crêpdequè. Font: encants de Girona.

Que passeu molt bon cap de setmana! 

GEGANTS AL CEMENTIRI

Encara que, en el fons, tots els cementiris s'assemblin, s'ha de dir que en el de Girona es presenten alguns aspectes realment curiosos. 

Com sempre podem trobar xiprers i camins de sorra, monumentals tombes i milers de nínxols amb les habituals inscripcions, arrenglerats sistemàticament, però hi ha també alguns detalls especials i únics. 

Per exemple, abans d'entrar, si es mira la paret on hi ha la tanca, es poden observar uns estranys relleus. A cada costat de la porta i arran de terra, unes decoratives serps de pedra es recargolen lluint les seves escates. No se sap què hi fan però segons es diu podria ser una exageració dels cucs que se suposa es troben a l'interior de les tombes. 

En la mateixa paret, en un dels relleus es mostra un lleó devorant un nen, que es una reproducció del que abans hi havia al carrer del Llop i ara s'exposa al Museu d'Art.

Gegant de Girona al cementiri.
Font: llibre "llegendes i misteris de Girona

Però el més important es troba un cop dins. Fa ja força anys, el poeta Josep Tarrés va tenir cura dels Gegants i els Capgrossos, quan havien de sortir al carrer per el Corpus o per les Fires, però un bon dia, després dels actes protocol·laris, va decidir que seria bo que els Gegants anessin a retre homenatge als difunts gironins. 

Així doncs, els gegants varen ser carregats en un camió que es va dirigir cap al cementiri. A la porta, els varen posar drets, i amb els corresponents portadors dins les immenses faldilles, el Gegant i la Gegantessa varen avançar lentament pel passeig central fins arribar a la creu central on van parar i van deixar un petit ram de flors. Després, els gegants van tornar al camió.

Aquest fet no va tenir, en el seu moment, cap ressò ni cap mitjà d'informaciò en va parlar, però ens hem volgut documentar i hem trobat dues fotografíes en el llibre "llegendes i misteris de Girona" que mostren la curiosa visita dels gegants. 

Gegants de Girona. Font: llibre "llegendes i misteris de Girona" 

EN BANYETA

Avui cal que aixequem una mica la vista per poder-vos explicar... la llegenda dels dimecres! Trobem aquest petit cap, sortint de la paret, a la cantonada entre la plaça del Vi i el carrer Ciutadans. Aquest caparró els gironins l’anomenem: en Banyeta. I la llegenda diu que...

Fa molts anys a Girona no existia el mercat del Lleó sinó que el mercat es feia alguns dies al mig d’una plaça, concretament, a la Plaça del Vi.  En aquell mercat s’hi posaven parades de tota mena: d’aliments, de cistells, de roba, de sabó… De qualsevol mercaderia que es pogués comprar. 

Just a la cantonada de la Plaça del Vi amb el carrer Ciutadans s’hi posava sempre la mateixa parada: la d’un “usurer”

En Banyeta. Font: encants de Girona.

Aquell home deixava diners a qui no en tenia i en necessitava per pagar deutes, impostos, comprar eines per treballar el camp… La gent amoïnada s’adreçava a ell per tal que li prestés el que necessitava i ell ho feia, però a canvi, aquells diners se li havien de tornar amb uns interessos molt elevats. Així, s’aprofitava dels gironins i de mica en mica es va anar fent ric.

Però un bon dia, per càstig diví, va aparèixer convertit en pedra i amb les orelles enganxades a la paret com si fossin banyes, just on es solia posar quan es feia el mercat. 

Des d’aquell dia l’anomenen en Banyeta.

La llegenda té dos finals diferents possibles. Alguns diuen que es va convertir en “vigilant” i que vetlla per tal que tots els gironins i gironines paguin els seus impostos municipals. L’altre versió diu que qui toqui el nas d’en Banyeta, amb el seu propi nas, se li perdonaran tots els deutes.

Així doncs ja sabeu, aneu a buscar-lo i a veure si el que la llegenda diu acaba passant de veritat! Bon dimecres!

CAMINAR I CAMINAR

Tothom coneixem les muralles romanes de Girona, però en sabem tots els secrets?

Són d'època medieval i actualment es pot passejar per l'antic camí de ronda i recórrer els trams de muralla més extensos d'Europa. Les diverses torres que es troben per el camí són autèntics miradors que permeten observar tota la ciutat i els seus voltants

Degut a la situació estratègica de Girona, en la qual passaven exèrcits defensors i invasors cap a altres terres, es va decidir construir la muralla, per defensar els atacs. 

Mirador de la muralla. Font: ajuntament de Girona.

En la seva construcció es diferencia molt be els períodes: una primera etapa fundacional i una segona en l'època imperial que coincideix amb les invasions bàrbares. També cal destacar l'edat mitja, concretament en els segles XII-XIII i més tard, el segle XIV, amb motiu de la rellevància que adquireix la defensa militar.

Així doncs, les primeres construccions es daten d'entre els anys 80 i els 70 aC, amb l'objectiu de disposar d'una plaça que controlés el camí que comunicava Hispània amb la península itàlica, i la seva forma era triangular. 

Passeig de la muralla. Font: ajuntament de Girona.

Podríem donar molta més informació, més història, però aquests ens semblen els punts claus que cal saber de Girona.

Els sabíeu tots?

LA PLAÇA DEL LLEÓ

Plataner. Font: encants de Girona.

Tres elements identifiquen el lloc del que avui parlem. Un arbre, un lleó i un mercat: ens trobem a la plaça Calvet i Rubalcaba. 

Potser per aquest nom no us acaba de sonar ja que solem dir-li la plaça del Lleó. En aquesta plaça hem trobat tres coses ben diferents però ben representatives del lloc.

El primer és l’enorme arbre que trobem a la plaça des de fa tants i tants anys. 

És un plataner de grans dimensions, fa 19 metres d’alçada i el seu tronc gairebé 2 metres! 

Tan representatiu és, que apareix al logotip d’un altre encant del que parlem avui: el mercat.

A la plaça hi trobem també el Mercat Municipal d'Abastaments. És bàsicament, el principal centre de distribució de producte fresc de la ciutat de Girona: carn, peix, fruites, verdures... A l'exterior, quan el temps ho permet, tot de parades de productes de pagès o de venda de gèneres no alimentaris encerclen l'edifici.

Mercat del Lleó. Font: encants de Girona.

El Mercat, més conegut, com el mercat del Lleó té la seva història, que es remunta al mercat setmanal que es celebrava a la Girona medieval, on s'oferien productes del camp i es feien intercanviaven de les mercaderies que cadascú tenia. Aquest es trobava fora muralles, va donar origen al raval, zona que més tard s'integraria a la ciutat donant lloc a l’actual barri del Mercadal.

Paradetes del Mercat del Lleó. Font: encants de Girona.

Monument del Lleó. Font: encants de Girona

Per últim, el més mencionat d’avui però que encara no hem explicat, el lleó.
Aquest monument fa un homenatge als defensors de Girona duran els setges de la Guerra del Francès. 

Realment el monument s’anomena “L’exèrcit als herois” però és popularment coneguda per tots com el Lleó, i tant pes té el monument que ha acabat batejant tan el mercat que té al cantó com el nom de tota la plaça.

Cal que comprem productes de la terra i què millor que al mercat de tota la vida?! Que passeu un bon divendres i un bon cap de setmana!

No deixeu de seguir-nos a twitter, on ja som 400 seguidors, i facebook on ja passem dels 1200! Moltes gràcies a tots!

PER ALS QUE FEU PONT I...PER ELS QUE NO TAMBÉ!

Primer de tot, FELIÇ PONT a tots aquells que en podeu gaudir. Per a tots, tan si no podeu fer festa com si no teniu res a fer, us descobrim i mostrem un lloc nou de Girona.

Exterior restaurant. Font: encants de Girona.

Aquesta vegada es tracta d'un local que es troba a plaça independència i que mínim un cop hi heu d'anar a sopar (sempre i quan us agradi aquest tipus de menjar, és clar!)

Així doncs…de què us parlarem? Del Restaurant La Riba-Sushi Bar.

Per aquells que no ho conegueu, es tracta d'un restaurant japonès situat al centre de Girona, com molt be hem dit, i amb unes fantàstiques vistes cap al riu. 

Ara fa fred i no s'hi sopa tan a gust a fora, però a l'estiu és un pecat no fer algun àpat a la terrassa que tenen preparada a la plaça. 

En quan a l'interior, és força curiosa la disposició que tenen. Tenen varies taules, des de llargues i grans on s'hi poden seure varis grups, petites per poder estar més íntims, fins a barres estretes i més elevades que es troben al centre, on es pot gaudir millor de les vistes. 

Cal dir que el local no sembla gran, però hi cap força gent, i és ben modern i acollidor. Just entrant a la dreta sempre hi trobaràs un japonès fent el menjar en aquell moment, fresc i de qualitat. 

A més el servei és ràpid i cuidadós, sempre estan atents per si necessites alguna cosa, i això és d'agraïr en un restaurant.

Per si algun dia voleu anar-hi, aquests són els plats que nosaltres us proposem i que creiem que són obligats a provar:

Maguro Tataki i Yaki Udon. Font: Encants de Girona.

Maguro Tataki (llom de tonyina arrebossat amb sèsam sobre puré de celerí, mel i salsa de soja)
Yaki Udon (fideus molt gruixuts de blat saltats amb tonyina i verdures, salsa de prunes i soja)

Qualsevol varietat dels clàssics makis, com per exemple els Wakame Maki (alga wakame marinada un xic picant amb cogombre, mango i albocat)

I si encara us queda lloc per uns postres, aquests són sens dubte els millors: Emulsió de crema catalana amb pinyons caramelitzats i gelat de vainilla.

Wakame Maki. Font: Encants de Girona.

Simplement, DELICIÓS!

Aprofitareu aquests dies per anar-hi? Expliqueu-nos que tal la vostra experiència!

VUIT PONTS D'EIFFEL II

Dimarts passat vam descobrir que Eiffel havia estat el constructor d’altres ponts de Girona, a part del conegut pont de Ferro. Avui parlem dels altres ponts, llocs per on ara passem sense saber que abans allà hi havia un pont fet per l’empresa d’Eiffel.

Com vam dir, van ser vuit els ponts que va construir Gustave Eiffel. D’aquests vuit, el pont de Ferro i tres més. Dos d'aquests van ser canviats del seu lloc original, i els altres quatre van acabar essent substituïts.

Pont Eiffel a Palamós. Font: encants de Girona.

Un dels ponts conservat, és el denominat pont del Rellotge o de la Devesa construït el 1878 damunt el riu Güell, entre l'avinguda Ramon Folch i la Devesa.

El 1963 havia quedat obsolet per les creixents necessitats del trànsit. 

La curiositat del cas és que el pont es trobava en bon estat, i un grup de veïns de Palamós van comprar el pont i el van traslladar fins el seu municipi.

El pont i la casa del Rellotge 1910. Actual vista de la casa del Rellotge. Font: Ajuntament de Girona./Encants de Girona.

Pont d'Eiffel, Taialà. Font: Ajuntament de Girona.

Un dels altres ponts conservats es travessava el riu Güell, el pont de Mart. Aquest es va moure anys després per connectar el carrer Cerverí amb la Devesa, però el riu Güell l’any 1969 va ser desviat quedant el pont sense ús.

Actualment el podem trobar a la zona de Taialà.L’últim pont que es conserva, el pont del Ferrocarril, es troba situat també a la sèquia del Monar.

Aquest i els altres quatre que van ser substituïts amb el temps, es van fabricar per facilitar el pas del ferrocarril per la ciutat de Girona l’any 1976. Es trobaven al carrer Figuerola, a l’avinguda Ramon Folch, al riu Onyar i el portal de França.

Qui ens havia de dir que una ciutat petita com Girona, podia amagar tants secrets?
Fins demà!

LLEGENDA: EL FALCÓ DE RAMON BERENGUER

Avui Dimecres toca una altre llegenda!

Sabeu qui era Ramon Berenguer II? Ramon Berenguer (també anomenat Cap d'Estopa) i Berenguer Ramon eren germans i governaven tots dos alhora. Per més extrany que sembli, s’alternaven el govern cada mig any. I en un d'aquests anys, per celebrar el traspàs de poder van decidir fer una cacera.

Al cap d’una estona d’haver començat a caçar Berenguer Ramon li va dir al seu germà que ja havia caçat dues aus i que marxava a portar-li a la seva dona, a Girona, i per tant, el nostre protagonista es va quedar sol amb el seu falcó.
De cop, el falcó va començar a volar per sobre del seu cap i a continuació es va posar sobre seu, cobrint-lo amb les seves ales, per protegir-lo. Perquè? just en aquell moment, el compte Ramon Berenguer va ser atacat per una figura misteriosa armada amb un punyal. El falcó va fugir cap on estaven els altres cavallers fins aconseguir, amb els seus xisclets, que el seguissin fins on es trobava mort Ramon Berenguer.

Degut a aquest trist inscident, es va organitzar una comitiva cap a Girona per fer una cerimònia, però en presentar-se al seu germà, en Berenguer Ramon, el falcó es va posar a xisclar com acusant-lo de l’assassinat, però ningú li va donar més importància fins el dia de la cerimònia que eI falcó, sobrevolant per el cap de Berenguer Ramon li va agafar la corona i la va llençar al terra, fent que el vescomte Folch, que també estava celebrant la cerimònia, demanés explicacions i crees un duel entre ambdós.  

El dia del duel, al primer atac per part del vescomte Folch, Berenguer Ramon va caure a terra vençut i el vescomte li va fer confessar la seva mort.

Finalment es va fer justicia i Berenguer Ramon va renunciar a la corona i se’n va anar a lluitar a les croades.



Ramon Berenguer II. Font: creative commons.

I sabeu què hi podem trobar en la inscripció del sepulcre del comte Ramon Berenguer II, que es troba a la Catedral de Girona?

“En aquesta tomba jau el cos de l’il·lustre i poderós baró senyor Ramon Berenguer Comte de Barcelona, fill del senyor Ramon Berenguer Comte de Barcelona qui instituí els Usatges. Aquell a causa de la qualitat i densitat dels rínxols crespats fou anomenat cap d’Estopes, el qual ferit morí a la ciutat de Girona el cinc de desembre de l’any MLXXXII i fou sepultat en una tomba construïda en la present Seu a l’exterior al costat de la porta. I posteriorment traslladat per l’il·lustríssim princep i senyor en Pere tercer Rei d’Aragó, octau descendent del mateix comte el dia cinc de novembre de l’any del Senyor MCCCLXXXV i cinquantè del seu regnat.”

El que fan els animals per els seus "amos"!

Coneixieu aquesta llegenda?

VUIT PONTS D'EIFFEL A GIRONA

Com tots sabem Girona, és coneguda com la ciutat dels quatre rius -Ter, Onyar, Güell i Galligants- fet que ha obligat a la ciutat a tenir una bona xarxa d’infraestructures per comunicar-se: els ponts.

A mitjans del segle XIX a la ciutat es va decidir començar a construir ponts de ferro, ja que era el material més consistent per a fer-los. Aquesta decisió va sorgir en el moment en que l’empresa del famós francès Gustave Eiffel (autor de la famosa torre que porta el seu nom a Paris, la torre Eiffel) estava en projecció internacional i qui acabaria construint el nostre famós pont de ferro, pel que tantes i tantes vegades hem passat.

Pont de ferro. Font: encants de Girona.

El pont de Ferro, o pont de les Peixateries Velles va ser construït per substituir l’antiga palanca de fusta, també de color vermell, que hi havia per travessar el pont, ja que les riuades sempre se l’acabaven emportant.
Aquest nom el pren perquè abans el pont conduïa al mercat del peix.

Tot això probablement ja ho sabíeu, nosaltres però hem volgut anar més enllà. Durant el 1876-1877 l’empresa d’Eiffel va construir vuit ponts de ferro per tota la ciutat!!! 

Que eren utilitzats tant pels vianants com per facilitar el pas de la línia del ferrocarril que anava de Barcelona a França.

Pont de Ferro. Font: encants de Girona.

D’aquests vuit ponts tan desconeguts, se’n conserven quatre, dos d’aquests però se’ls va canviar l’emplaçament, mentre que els altres quatre van acabar essent substituïts. 

Si voleu saber quins són aquests ponts fets per Eiffel però que pràcticament pocs ho sabíem us haurem de deixar amb les ganes... el diijous us ho descobrirem!

Que passeu un bon dimarts!

Pont de Ferro. Font: encants de Girona.

600 ANYS DE CONVIVÈNCIA

En les històries de les ciutats es solen trobar llocs inesperats i preciosos del passat. Això passa amb la ciutat de Girona, on hi van viure més de 600 anys una comunitat jueva.

Tot i que van estar-hi tan de temps, la seva integració no va ser possible degut a les seves diferències religioses, culturals, les tradicions i els hàbits que tenien. Però sobretot, tampoc es va arribar a crear aquesta interacció entre ambdós parts perquè les disposicions legals obligaven als jueus a quedar-se en un lloc determinat, per sempre: El Call.

L'antic barri jueu es trobava al mig de diversos sectors ben diferenciats del que avui anomenem Barri Vell. Per una banda hi trobem la zona monumental amb el Palau Episcopal, la Catedral i l'inici del Passeig Arqueològic; i per altre, l'antic Mercadell i actual plaça de la Catedral, les defenses de Sobreportes i el que havia estat l'antic burg de Sant Feliu.

El call jueu. Font: Ajuntament de Girona.

També, al sud, s'hi troba el barri medieval dels ciutadans i els mercaders, i a l'oest, l'antiga muralla que uneix el carrer de la Força amb el de les Ballesteries, el riu, i una mica més lluny el barri del Mercadal i l'eixample de Girona.

Així doncs podem dir que és un dels espais més visitats i més emblemàtics, gràcies als seus laberints plens de carrers i de patis que, al entrar-hi, et sents com en l'època medieval. Cal dir que és un dels barris jueus més ben conservats del món!

Per si en voleu més informació, també tenim el Museu d'Història dels jueus, el qual explica la història de les comunitats jueves medievals de Catalunya, amb atenció especial a la de Girona. Aquest es troba al Carrer de la Força número 8.