dimecres, 18 de desembre del 2013

LES FONTS PRODIGIOSES

Les fonts de Girona. Encants de Girona
Les fonts de Girona. Font: llibre "llegendes i misteris de Girona"

A les valls que envolten Girona hi havia una gran quantitat de fonts, com per exemple la font del Bisbe, la font dels Lleons, la font d'en Pericot, la font del Rei, la font del Canó, la fon del Fetge, la font de l'Abella, la font del Ferro
Aquestes han originat llegendes que s'han transmès de boca en boca a través dels temps i avui us en parlarem d'una. 

Resulta que de la font d'en Pericot no rajava aigua sinó oli, però ningú no s'atrevia a anar-ne a cercar perquè la font estava protegida per una enorme serp que devorava qui s'hi acostava. 
Però una vegada, un pagès de la vall de Sant Daniel, més valent que els altres, va anar a espiar el monstre. Amagat darrere les bardisses va veure com la gran serp s'acostava a la font per beure oli, però, abans de fer-ho, va deixar a terra una meravellosa pedra que brillava i que duia agafada entre les dents. 




El pagès va decidir obtenir la gemma i, veient els perills, es va inventar un estrany artefacte: va agafar una bóta de vi buida i hi va clavar molts claus de ferro, llargs i punxeguts, de dintre cap a fora, de manera que la bóta es va convertir en una mena d'eriçó. A la tapa, que es tancava per dintre, hi va obrir una mena de trampa per a poder-hi treure la mà. Al matí, abans que arribés la serp, va anar a la font d'en Pericot, es va posar a dintre la bóta i va tancar per dintre.

la serp de la font. Encants de Girona
La serp de la font. Font: llibre "llegendes i misteris de Girona".

Una mica més tard, en arribar el monstre, el pagès va veure com deixava la joia a terra i es posava a beure l'oli que sortia de la font, i ell va aprofitar per passar la mà pel forat de la tapa i agafar la pedra, però la serp se'n va adonar i va atacar furiosament la bóta i s'hi va entortolligar amb tota la seva força. Naturalment, com més força feia, més se li enfonsaven al seu cos els llargs claus. 
El pagès, esverat, va invocar la protecció de la Mare de Déu i de cop, la bóta, el pagès i la serp van baixar rodolant fins el Galligants, on la bèstia va arribar morta. 


Llavors el pagès va poder agafar la meravellosa joia, però no se la va quedar per ell sol, sino que va anar cap a la catedral i la va oferir a la Mare de Déu per haver-lo salvat. 
I diuen que, durant molts anys, aquesta pedra misteriosa va ornar la gran corona daurada que cobreix el denominat Llit de la Mare de Déu, que es muntava cada any a la catedral el dia de l'Assumpció. 

Sabíeu aquesta història? Feliç dimecres!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada